NARPAN - Espai virtual de literatura i cultura medieval
Nou catàleg de manuscrits de Francesc Eiximenis
- Details
S'acaba de publicar un nou catàleg complet dels manuscrits de Francesc Eiximenis. El volum recull, corregeix i amplia els dos lliuraments parcials publicats a «ATCA», 28 (2009), 455-612, i «ATCA», 29 (2010), 9-880. El total censat és de 219 manuscrits, que inclou còpies en català, castellà, francès i llatí. El catàleg es completarà amb un segon volum d’índexs i il·lustracions. Publicat cent anys després del catàleg de Massó i Torrents, el volum posa a disposició de l’estudiós d’Eiximenis una panoràmica del tots els manuscrits de les seves obres originals en català i en llatí, de dues refoses d’obres originals, de les traduccions d’alguna de les seves obres catalanes (Llibre dels àngels, Llibre de les dones, Vida de Jesucrist) al llatí, al francès, al castellà, àdhuc la d’una seva obra llatina (Psalterium laudatorium) al català, i les obres atribuïdes.
El catàleg ha estat elaborat a partir de la col·laboració de tres equips de recerca (IEC, UB, UdG) i el signen Jaume de Puig i Oliver, Josep Perarnau i Espelt, Gemma Avenoza, Lourdes Soriano, Carme Clausell Nácher, Pilar Gispert-Saüch, David Guixeras, Eva Izquierdo Molinas, Sadurní Martí, Xavier Renedo i Raquel Rojas Fernández.
Barcelona, IEC / Facultat de Teologia de Catalunya / Ajuntament de Girona / Institut de Llengua i Cultura Catalanes (UdG), 2011, 1088 pp. (Corpus scriptorum Cataloniae. Series D, Subsidia ; 2) ISBN 978-84-9965-076-0
Tintoreria i medicina a València al segle XV
- Details
Lluís Cifuentes i Comamala i Ricardo Córdoba de la Llave acaben de publicar Tintorería y medicina en la Valencia del siglo XV: el manual de Joanot Valero. Edició i estudi d'un tractat de tintoreria valencià del segle XV elaborat per un tintorer aragonès, molt probablement a la ciutat de València, entre 1497 i 1501, per al seu propi ús. Està escrit en català i, en part, en un aragonès ja molt castellanitzat; el lèxic i les expressions que conté sovint són absents dels diccionaris històrics existents. Es tracta d’un exemple excepcional de l’anomenada Fachliteratur (literatura tècnica dels oficis), cada dia més estudiada des de diferents disciplines, des de la història de la ciència i de la tècnica a la història de les traduccions i la lexicografia històrica. En la seva matèria, fins ara només se’n conservaven a Itàlia i per tant és un testimoni únic i de gran importància en el marc ibèric i català medievals i del primer Renaixement.
Barcelona, CSIC (Anejos del Anuario de Estudios Medievales, 70), 2011, 332 pp. ISBN 978-84-00-09384-6
Bernat Metge In Memoriam 2013
- Details
El 9 de maig de 2013, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, es va celebrar una jornada en commemoració del sisè centenari de la mort de Bernat Metge (c. 1348–1413). Es reprodueixen a continuació les intervencions llegides en l’ocasió: les de Lluís Cabré i Lola Badia van glossar respectivament el perfil inteŀlectual de Metge i la projecció de la seva figura fins a l’actualitat; les d’Alejandro Coroleu i Jill Kraye van presentar el volum Fourteenth-Century Classicism: Petrarch and Bernat Metge, ed. L. Cabré, A. Coroleu i J. Kraye (Londres-Torí: The Warburg Institute-Nino Aragno editore, 2012), el contingut del qual es detalla en un full volant al
final dels textos.
Versió en català: Bernat Metge In Memoriam 2013 Català 
A conference was held on 9 May 2013, in the Sala Prat de Riba at the Institut d’Estudis Catalans, to commemorate the sixth centenary of the death of Bernat Metge (c. 1348-1413). Here we reproduce the four conference papers: the first two, by Lluís Cabré and Lola Badia, focus on Metge’s intellectual profile and the development of his reputation to date respectively; those by Alejandro Coroleu and Jill Kraye present the recently published volume Fourteenth-Century Classicism: Petrarch and Bernat Metge, ed. L. Cabré, A. Coroleu and J. Kraye (London and Turin: The Warburg Institute and Nino Aragno, 2012), the contents of which are listed after the texts.
English version: Bernat Metge In Memoriam 2013 English
©
Jornades Internacionals "La recepció dels trobadors a Catalunya" 2013
- Details
La influència dels trobadors en la història de la poesia i de la cultura catalana té un pes indubtable. El conreu d’una lírica i una narrativa en vers seguint els paràmetres de la tradició occitana i el mestratge dels trobadors, des de la integració de la Corona d’Aragó en la xarxa de nuclis trobadorescos fins arribar al nostre segle, han estat objecte de nombrosos estudis. Tot i així, en qüestions de detall i en altres de més abast, encara queden aspectes fonamentals sense resoldre i sobretot noves preguntes a formular sobre la presència real dels trobadors a les corts catalanes, sobre la seva circulació manuscrita i sobre l’especificitat de la seva recepció tant a l’època medieval com a l’època moderna.
Aquesta trobada a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona i a Castelló d'Empúries, els dies 7 i 8 de novembre de 2013, vol reunir els especialistes que poden formular aquestes preguntes i començar a trobar els plantejaments que ajudin a resoldre-les.
Dates: 7 i 8 de novembre de 2013
Lloc: Capella del Roser, Facultat de Lletres UdG (7 de novembre) i Capella de Santa Clara, Castelló d'Empúries (8 de novembre)
Per assistir a les sessions del col·loqui us heu d’inscriure prèviament a
PROGRAMA
DIJOUS 7 DE NOVEMBRE / THURSDAY NOVEMBER 7TH
Capella del Roser. Facultat de Lletres
11.00 h Inauguració / Opening
11.30 h
Miriam CABRÉ i Mariona VIÑOLAS (ILCC – UdG) - Qui són els trobadors catalans?
Anton M. ESPADALER (UB) - Ramon Vidal de Besalú: l’art d’introduir els convidats
12.30 h
Albert ROSSICH (ILCC – UdG) - Els trobadors en les històries de la literatura catalana
14.00 h Dinar / Lunch
16.00 h
Beatrice FEDI (U. G. D’Annunzio Chieti-Pescara) - L’influsso dei dottrinari tolosani sulla poesia occitano-catalana del XIV secolo
Gilda Caïti RUSSO (U. Paul Valéry-Montpellier 3) - Qualquas consideracions sus la recepcion de Cerveri en Itàlia
17.00 h
Simone SARI (Centre de Documentació Ramon Llull UB) - Continuità lessicale e il «nuovo trovatore» Ramon Llull
Roy ROSENSTEIN (The American University of Paris) - «Passatz es le temps…del gentil he prous Jauffres de Blaya» ? La postérité de Jaufre Rudel en Catalogne et en catalan
18.00 h
“En un miralh”. Cançons de Bernat de Ventadorn (s. XII), a cura d’Athenea Ensemble
DIVENDRES 8 DE NOVEMBRE / FRIDAY NOVEMBER 8TH
Capella de Santa Clara, Castelló d’Empúries (C/ Carbonar, s/n)
10.15 h
Recepció de l’alcalde de Castelló d’Empúries, Xavier Sanllehí
10.30 h
Anna RADAELLI (U. di Roma La Sapienza) - «Johan viulayre eu vi viulayre»: ancora sulle rime notarili dei protocolli di Castelló d’Empúries
11.00 h
Stefano ASPERTI (U. di Roma La Sapienza) - L’uso degli inserti lirici in testi narrativi tra XIV e XV secolo
12.00 h
Visita del centre històric de Castelló d’Empúries
13.30 h Dinar / Lunch
16.00 h
Marina NAVÀS i Sadurní MARTÍ (École des Chartes / ILCC – UdG) - Un nou manuscrit en la transmissió de Ramon de Cornet i Joan de Castellnou
Anna ALBERNI (ICREA - UB) - «Dompna tot jorn vos vau preyan» de Jordi de Sant Jordi (RAO 164,6): notes al text
17.00 h Pausa-cafè / Coffee-break
17.15 h
Josep PUJOL (UAB) - Els versos estramps, d’Andreu Febrer a Ausiàs March
Lluís CABRÉ (UAB) - Entre els trobadors i Ausiàs March: senyals d’innovació
18.15h
Miriam CABRÉ (ILCC – UdG) - Conclusions
Organitza: Institut de Llengua i Cultura Catalanes - UdG
Col·labora:LLACS Université Paul Valéry Montpellier III i Université de Toulouse II Le Mirail
Amb el suport de: Grup de Llengua I Literatura de l’Edat Moderna (SGR2009 090, UdG), Centre d’Estudis Trobadorescos (Ajuntament de Castelló d’Empúries), Institut Ramon Muntaner (CCEPC),Departament de Filologia i Comunicació - UdG.
Un medievalista generós. In memoriam Alan D. Deyermond
- Details
Un medievalista generós. In memoriam Alan D. Deyermond
Lluís Cabré
Alan Deyermond va morir dissabte passat, 19 de setembre. D'un any llarg abans, en recordo una estampa. Anàvem en colla d'un seminari a un restaurant i, travessant Oxford Steet a hora punta i plovisquejant, va anar ben just que no l'embesteix un autobús de dos pisos; algú amb bona intenció li va dir que vigilés, i ell va replicar, amb la mirada viva i la llengua a la galta: "A mi rai, que hi tinc ben poc a perdre". Sortíem del metro que venia de Mile End, seu de l'actual Queen Mary -"and Westfield", va precisar. Segut al vagó, va recordar amb intenció i una mica de nostàlgia l'origen dels estudis de literatura catalana medieval al college. És un episodi menor en la seva biografia d'hispanista reconegut arreu. Potser s'ha d'apuntar, però, per fer justícia a la seva pròpia memòria.
De la mà de John Varey al principi, Alan Deyermond va anar esdevenint una de les ànimes de Westfield College. En aquella etapa hi havien ensenyat romanistes destacats, com ara John H. Marshall, editor de les preceptives trobadoresques catalanes, i Peter T. Ricketts, estudiós del Breviari d'amor i la seva versió catalana, tots dos anelles d'una cadena que ha mantingut la provençalística britànica viva fins avui; també hi havia fet classes Pamela Waley, traductora del Curial e Güelfa a l'anglès. En aquest college petit, peculiar i una mica selecte, situat en un campus entre atrotinat i captivador a Kidderpore Avenue, al nordoest de Londres, el medievalisme sense adjectius hi tenia cabuda. Al Departament d'Hispàniques, per exemple, s'impartien special subjects que cobrien altres literatures (Catalan Poetry) o les integraven (Courtly Love Poetry, amb especial atenció a Ausiàs March) -un modest equivalent britànic del que van significar les càtedres de Martí de Riquer i Francisco Rico. Alan Deyermond havia estat alumne a Oxford de Peter Russell i Robert Pring-Mill, de manera que l'atenció a totes les literatures romàniques peninsulars ja li venia de lluny.
D'aquesta obertura intel·lectual en parlen algunes tesis, dirigides pel mateix Deyermond, i en parlen algunes publicacions pròpies, com ara "The Double Petrarchism of Medieval Spain", un repàs incisiu que contribuïa a inaugurar el Journal of the Institute of Romance Studies (1992), reservant espai per als escriptors catalans fins a les aportacions més recents, d'acord amb un respecte per la bibliografia característic de l'autor i d'acord amb un coneixement de la matèria que venia d'un dels seus millors llibres, The Petrarchan Sources of "La Celestina". En parla també l'alerta constant, l'atenció a connectar persones i camps d'estudi amb un gran esperit pràctic. Aquesta vigília tant podia respondre a la pregunta d'un estudiant de doctorat pel simple expedient d'agafar el telèfon i concertar-li a l'acte hora de visita a casa de John Marshall, posem per cas, com podia fer lloc a estudiosos vocacionals de fora la universitat, cas del malaguanyat John Gornall, bon coneixedor de la poesia de Joan Roís de Corella i les ensaladas de Mateu Fletxa el Vell.
D'aquesta obertura, en parla encara amb més eloqüència la iniciativa, originada a Westfield College, de crear amb fons d'innovació una lectureship -una plaça de titular, diríem aquí- dedicada a l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes, la primera amb aquesta plena condició a la Gran Bretanya, que jo sàpiga. Quan la iniciativa va tenir efecte en el curs 1990-1991, Westfield ja s'havia fos de iure amb Queen Mary College, per bé que encara subsistien de facto les dues seus. A l'hora de dotar la plaça, de configurar-ne la docència i de trobar alumnat, hi van participar professors destacats dels dos colleges, com ara Ralph Penny i Lynn Ingamells. Alan Deyermond va fer per maneres que la docència no quedés reduïda a la llicenciatura. Va estendre-la al Master in Medieval and Renaissance Studies de Queen Mary and Westfield, al postgrau de la Universitat de Londres i al doctorat, tot plegat prou insòlit en aquell moment. Això volia dir, valgui la il·lustració, que un estudiant d'història interessat en el mecenatge i en la universitat medieval -un curs dirigit per Michael Clanchy- podia trobar-hi unes sessions sobre Francesc Eiximenis; aquest mateix estudiant, que tal vegada combinava aquest curs amb un dedicat a la història de l'Església i la predicació o a la poesia cortesana, podia assistir, respectivament, a seminaris sobre sant Vicent Ferrer i Ausiàs March. No sols la trama de la iniciativa, doncs, sinó l'ordit procedia d'una idea generosa del medievalisme.
Conjuntament amb Ralph Penny, en aquell mateix curs Alan Deyermond va fundar un col·loqui (el Catalan Day, convertit l'any següent en la London Conference on Catalan Studies) a l'Institute of Romance Studies de Londres, i va incorporar de ple dret el català a la nova revista Journal of Hispanic Research (després Hispanic Research Journal) -el primer número ja inclou un article en català sobre la influència del simbolisme francès en Carles Riba. Diria que seguia la lliçó viva d'un dels seus mestres: a l'inaugural Catalan Day, va intervenir-hi Robert Pring-Mill per parlar de terminologia lul·liana costat per costat del corresponsal a Londres de La Vanguardia! En els primers anys, van participar en aquestes iniciatives britànics de formació diversa: de catalans perfectament adaptats a la societat anglesa, com Joan Gili, a hispanistes britànics perfectament coneixedors de la tradició erudita catalana, com Jeremy Lawrance o Barry Taylor, passant pels qui havien naturalitzat el domini del català, com ara Robert Brian Tate, i acabant pels molts assistents simplemente curiosos o interessats. (Em ve a la memòria Lord Palmer, que estiuejava a Sitges i dirigia Quaritch. Poc després va demanar un peritatge filològic d'un manuscrit d'Eiximenis que havia descrit Jeremy Griffiths, codicòleg extraordinari mort en plena joventut.)
Els noms citats -me n'he deixat molts- són una mostra circumstancial: només voldrien esbossar un rerefons. Alan Deyermond no pretenia ser un catalanòfil. Era un hispanista britànic. Admirava Gerald Brenan tant com s'interessava pels versos d'Ausiàs March i n'apreciava les versions del seu amic Arthur Terry. Per ell, al marge de l'adscripció al que sigui, hi havia una militància acadèmica amb una dimensió humana: el medievalisme generós. L'ambició acadèmica, reflectida amb llums i ombres en la seva darrera gran publicació (A Century of British Medieval Studies), en el cas del català -modestíssim si es compara amb la influència dels manuals que va consagrar a la literatura espanyola medieval- va donar uns resultats innegables.
Alan Deyermond tenia una memòria taxonòmica prodigiosa. Tot ho classificava en un fitxer, en part real en part confiat a la memòria, les dimensions del qual potser només les va arribar a sospitar Muriel Hudson, secretària a Westfield de tota la vida. No se li escapava un nom ni una referència bibliogràfica. Recordava per a cada persona si prenia el te sol o amb llet, amb sucre o sense; va excel·lir en el volum A Literary History of Spain: The Middle Ages i en els de la Historia y crítica de la literatura española, o en el dedicat a La literatura perdida de la Edad Media castellana (la idea del qual, suggeria amb bon criteri, s'hauria d'aplicar a la literatura catalana medieval). Li agradava molt fer de copy-editor -corrector d'estil editorial dels d'abans- i l'apassionaven la política i l'estadística electoral. No sé si se sentiria satisfet del tot amb els resultats de la seva feina de promoció de la literatura catalana, que amb els anys s'ha orientat a molt diversos camps d'estudi. Però la plaça de lecturer a Queen Mary segueix existint amb profit. Quan es fa una feina ben feta, en anglès solen dir: well done.
Barcelona, 27 de setembre de 2009
Page 17 of 25